Per cercar la resposta a la pregunta que ens qüestionem sabíem que calia fer entrevistes a persones dels dos àmbits: a un homeòpata i a un metge de la medicina tradicional.
Jo vaig realitzar la primera entrevista a un metge, el meu tiet ho és i ho vaig aprofitar per saber què pensava de tot aquest món homeopàtic.
Després de valorar les respostes amb les companyes del grup, hem observat com s’afirma que la homeopatia només és un tractament terapèutic que s’utilitza per pal·liar malalties lleus, que mai pot arribar a curar uns dolors més aguts. El principal problema és que no té evidències científiques, per tant no està comprovat si realment funciona. En canvi, un medicament de la medicina tradicional sempre tindrà un efecte sobre la persona.
És perillós que les persones molt partidàries de la homeopatia la utilitzin per tot i amb això podrien fer perillar la seva salut. A més a més si el problema és que estan fetes amb productes naturals, no hem d’oblidar que també hi ha fàrmacs fets amb extractes de plantes.
A continuació podeu veure l’enquesta.
Enquesta a un metge: Doctor Andreu Foraster
1. Què diferencia la medicina tradicional de la homeopatia?
La medicina tradicional es basa en el coneixement científic en el que s’aplica un tractament recolzat per estudis que demostren l’eficàcia d’un fàrmac per resoldre malalties. Es pot dir que és l’evidència científica per l’activitat terapèutica.
La homeopatia no té l’evidència científica perquè no hi han aplicat els estudis poblacionals de poc volum per tenir constància que no es reconeix les seves virtuts per a problemes mèdics concrets.
2. En què t’has basat per fer aquesta diferenciació?
En la pràctica de la medicina és precís demostrar que un medicament és útil si aconsegueix repetidament curar el mateix problema a moltes persones. Tant en la prova de laboratori com en éssers vius.
La homeopatia és un sistema terapèutic de la fi del segle XVIII que consisteix en tractar les malalties emprant a dosis infinitesimals substàncies que hom suposa que a dosis més altes produeixen en l’home els símptomes que hom tracta de combatre.
3. A quin col·lectiu de persones es recomana utilitzar aquesta medicina alternativa?
Qualsevol persona pot optar per utilitzar aquesta opció però habitualment s’utilitza per resoldre problemes menors. Quan apareix un problema major, per exemple una pneumònia, no es pot curar amb homeopatia en la majoria dels casos. Si no es fa un tractament amb la medicina tradicional, pot perillar la vida.
4. Quins beneficis creus que té la homeopatia?
Utilitza dosis molt petites de medicament per aconseguir estimular la resposta del organisme de forma natural. Els principals beneficis s’observen en teràpies locals sobre articulacions, aparell respiratori, asmàtics, etc..
En la medicina tradicional també s’han observat grans beneficis, com ara l’ aplicació de vacunes per a persones asmàtiques, però aquestes es presenten amb dosis més elevades.
5. Quins punts negatius veus en la homeopatia?
El principal punt negatiu és la dificultat en arribar a totes les malalties que habitualment patim, ja que sols és efectiva per segons quins problemes tot i que els qui ho defensen no ho veuen així. La realitat és que amb problemes greus, no té una fortalesa científica d’evidència i s’ha de resoldre finalment per la medicina tradicional.
També existeix un problema econòmic ja que no està subvencionada per la sanitat pública i els fàrmacs s’han de comprar.
6. Per que la homeopatia no es considera una branca de la medicina?
No es considera una branca de la medicina per varies raons:
a) No té les evidencies científiques que avui dia es demana a qualsevol fàrmac que s’utilitza en la medicina tradicional.
b) No resol les malalties greus. Només aquelles de poca complexitat. En la ciència del coneixement, els resultats han de ser reproduïbles en múltiples persones per assegurar un benefici adequat en un percentatge elevat.
c) L'explicació d’utilitzar productes naturals en la homeopatia tampoc té justificació absoluta, ja que la majoria de fàrmacs de la medicina tradicional també venen d’ extractes de plantes i de productes no tractats químicament que es produeixen als laboratoris de fàrmacs industrials.
