diumenge, 13 de maig del 2012

Exposició

L'exposició del nostre treball de recerca la vam encaminar en format de programa televisiu. En aquest s'establia un debat sobre l'homeopatia i cada una de nosaltres simulava un expert en aquesta temàtica. És per aquest motiu que a la presentació en power-point només hi ha el que seria la "careta" del programa.



Així doncs, tot seguit us deixem escrit el diàleg del que serien les respectives intervencions de les components del grup deixant clar quin era el rol que exercia cadascuna.

Presentadora (Maria) è
Presenta el programa : els convidats
  • Cristina Bel: Usuària habitual de medicaments homeopàtics.
  • Elisabet Coll: Farmacèutica directiva de l’empresa Boiron, líder en la producció i administració d’aquests medicaments.
  • Aran Garrit: Científica que investiga els afectes d’aquesta pràctica.
  • Merce Ferré:  Metgessa que recolza la medicina convencional.
Presenta  l’homeopatia:
L’homeopatia és un mètode terapèutic que es basa en l’administració de dosis ultradissoltes de substàncies medicamentoses per tal d’activar les pròpies defenses del nostre organisme i poder arribar a millorar o curar les malalties.
Els medicaments estan regulats pel Ministeri de Sanitat i Consum.
Sent sincers, i recordant l’enquesta que us vam passar, quants dels presents consumeixen o han consumit mai homeopatia?
Veient aquets resultats què en penses Elisabet?

Homeòpata (Elisabet) è Bon dia. Primerament, voldria començar la meva intervenció defensant l’origen natural d’aquesta medicina alternativa, ja que aquest es basa en una dissolució d’un principi actiu en aigua amb sucre.
A més a més, això fa que no produeixi els efectes secundaris que tindria qualsevol medicament al·lopàtic. Per exemple, per curar unes angines es necessiten uns antibiòtics que danyaran el fetge.
És el cas del famós compositor Beethoven: va morir per culpa d’una dosi excessiva de plom que hi havia en el seu medicament per alleugerir alguns dolors crònics (alcoholisme, inflamació intestinal, problemes creixents d’audició, etc). Segons un estudi, Beethoven es va sentir molt millor durant el temps que va ser sotmès a la teràpia homeopàtica. I és que aquesta es preocupa de la salut integral del pacient, i això significa que ho fa també pel seu estat emocional.

Metgessa (Mercedes) à Bé, personalment m’agradaria dir que discrepo en el fet que es vengui l’homeopatia dient que aquesta és bona perquè utilitza elements naturals. Fent referència al que em va comentar el Dr. Foraster, bon amic meu, haig de dir que també hi ha molts medicaments acceptats per la medicina tradicional que estan compostos bàsicament per productes naturals. Així doncs, no és cert que l’homeopatia no s’accepti pel seu component natural sinó pel fet que no es mostren evidències que curin les malalties.

Científica (Aran) à Sí, corroboro els arguments de la meva companya tot aportant les dades d’alguns estudis realitzats per altres investigadors. Primer de tot, m’agradaria compartir els resultats obtinguts en un estudi realitzat per el Departament de Medicina Preventiva i Social de la Universitat de Berna en el qual es comparaven els efectes de medicaments homeopàtics amb d’al·lopàtics. Les conclusions a les quals van arribar van ser que quan es produïen beneficis aparents amb el tractament homeopàtic es tractava de l’efecte placebo, és a dir, que la persona que prenia el medicament estava convençuda que aquest li faria un determinat efecte i així va ser. Aquest efecte també es va obtenir amb els assajos dels medicaments tradicionals amb la diferència que en aquests últims hi havia un component químic que et resolia l’anomalia.
A més a més, m’agradaria fer referència al que ha dit vostè (farmacèutica) sobre la composició dient que la dissolució d’un medicament homeopàtic no té cap base científica per a ser eficaç. Les dissolucions a les quals es sotmeten els principis actius equivaldrien, perquè el públic es fes una idea, a barrejar un ibuprofè en 8L d’aigua i prendre-se’n només un got. Quina probabilitat hi ha de que aquest medicament t’alleugereixi el dolor?

Usuària (Cristina) à Bé, parlant des de la meva experiència, voldria dir que jo sóc una consumidora habitual des de fa molts anys i això és així perquè realment m’ha fet efecte. Tot i així, m’agradaria explicar els beneficis específics que té aquest tractament durant l’embaràs, etapa en la qual s’ha de tenir molta precaució amb els medicaments ja que poden perjudicar tant la mare com el fetus.
En aquesta tapa és molt freqüent patir malestars com mals de cap, cansament, nàusees, etc. Per això la homeopatia és molt eficaç per combatre’ls perquè són malalties lleus els símptomes de les quals desapareixen amb aquesta medicina. En canvi, si s’utilitzen medicaments tradicionals es solucionarien igual però afectant al nadó en major grau.
Crec que l’homeopatia pot ser un bon complement si es combina amb medicaments al·lopàtics perquè, per exemple, no curarà un càncer però sí que contrarestarà els dolors produït per la quimioteràpia. D’aquesta manera, no només et produirà un bé físic sinó que tindrà una millora emocional.

Metgessa (Mercedes) à Però en aquest benestar emocional del qual parlés també s’hi arriba a partir dels medicaments al·lopàtics tenint certesa científica que aquests últims són efectius mentre que amb els homeopàtics no s’han verificat efectes.

Presentadora Maria) à Bé, després d’aquest petit tast de tota la polèmica relacionada amb l’acceptació de l’homeopatia per part de la medicina tradicional podem concloure dient que és un tema que avui dia encara està molt obert i del qual no hi ha una resposta definitiva.
Podem veure clarament com hi ha dos bàndols que es posicionen a favor i en contra d’aquesta medicina, respectivament.
Des de fora però, creiem que:
  • No hi ha suficients estudis ni professionals especialitzats en aquesta matèria per arribar a tota la societat, no hi ha coneixement sobre aquesta.
  • Els metges convencionals tenen una posició molt tancada a acceptar aquesta medicina perquè, a més a més, la majoria d’estudis científics que s’han realitzat no demostren cap benefici de l’homeopatia més enllà del possible efecte placebo.
  • És un tema que cada vegada més anirà cobrant importància i que no s’ha de deixar de banda. Creiem que, en els pròxims anys, se’n sentirà molt a parlar i, segurament, s’arribarà a la conclusió de si s’accepta o no.
Així doncs, donem per acabat el programa d’avui tot acomiadant-nos de les nostres convidades.
Moltes gràcies per haver vingut i fins aviat!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada